into the wild

https://www.youtube.com/watchv=_y9vzYDaKRY&list=RDMwx3RvDWvDM&index=4

Vull explicar-vos una història que em ressona des del més profund. Del que em ressona, en aquest cas, quan em sento dins d’una existència de l’enormitat d’aquesta, repleta d’honestedat que m’ha commogut de manera captivadora i aclaparadora. Us parlo de la vida de Chris (1968-1992) (INTO THE WILD) en la que es respiren experiències intenses a l’extrem, com la vida de milers i milers de joves que s’abandonen i dimiteixen de la seva condició de homes madurs i es baixen en la propera estació de la vida, renunciant fins i tot a la família, simplement per renúncies a la pròpia vida. Per tant parlem del despertar de la vida ara que estem tractant d’entendre’ns en les nostres vides, en les que les decisions poden significar punt de no-retorn.
És per mi una suggestiva imatge que m’omple i troba en mi les romàntiques visions de l’home antic que avantposaria a qualsevol que tingui a veure amb les neurosis actuals. El romanticisme de l’home natural (mite que encara té sentit pel que es veu) i, el que encara m’interessa més: el de l’home honest (amb el sí-mateix) que persegueix el seu somni (Alaska), la seva utopia com a ésser humà (un estil de vida amb un pensament al marge de necessitats i possessions) i l’autonomia sense lligams amb ningú (que amaguen tots els el de la llibertat absoluta).
Aquesta vida anestessiada en la que vivim, troba aquí en Chris (ara Alex Supertramp) la contraposició de lluitar i de rebel·lar-se amb feresa d’aquesta per poder assolir el seu propi “jo” i fugir d’aquesta alienació en la que tants i tants ens sentim i ens hem sentit. La llibertat i l’anhel de la vida salvatge sumat al mandat de gènere d’heroi l’apunta cap a una història que es rodejarà de drama, pels extrems que es tocaran entre els límits de l’existència humana. Això mateix ens suposen pols atractius i ens donen molt de joc, encara en els contorns de l’aventura, però que risquen de poder experimentar totes les visions possibles d’allò que et deparen aquests límits. A l’extrem de l’existència, mentre l’experiència t’arrastra a les emocions més pures i àmplies possibles. El viatge, la passió de l’aventura i les seves emocions, la bellesa de la fauna i la flora, mentre el paisatge t’endú en la vibració constant que envolta la pura llibertat, la supervivència i les possibles que ens provenen de la impulsivitat, de l’instint del foc que encara tenim viu. Pel que es veu encara és possible aquest retorn a la possibilitat de l’home ancestral i que ressegueix una emoció pura, com quan en Chis es troba un ramat d’alcis (1er video) i s’emociona en unes llàgrimes sorgides de les que emanen de les fonts iniciàtiques de la seva fugida. De la seva font més profunda. La de la llibertat més pura. La més potent que es pot viure, possiblement. Però és això una reconstrucció o una fugida?? Volia que algun dia tinguéssim algun dilema d’aquesta categoria entre nosaltres però no voldria trencar-vos el plaer de veure la peli, si encara no l’heu vist.
Aquí, en aquest darrer link, heu trobat la seva línia biogràfica. Un bon resum en aquest clip amb un bon grapat de fotos del nostre personatge real. El bon amic Chris (ara Alex) va fer un report amb totes les imatges que ha volgut del seu periple, on il·lustra el que volia deixar-nos i la passió que envoltava tal experiència tan trencadora, i que al trobar-la ara, m’ha captivat encara més. I al trobar-la m’ha fet preguntar-me encara amb més força el que suposa aquesta decisió de l’asceta de decidir perdre’s en la vida, per poder viure la vida que esperaves viure i en la fugida endavant que suposen de vegades les decisions al prendre-les sense possibilitat de voltes enrere. Les seves del seu periple sempre eren molt clares i sempre arribaven a completar els seus propis camins amb una línia orientada que sempre anava encaminada a assolir les seves pròpies metes. Però entre dolors i totes les incerteses en les que semblava agafar-se en tots els seus avatars.
Però l’assumpció de les amistats i dels amors fan renéixer en el nostre heroi els eterns conflictes de la por, de les ombres del dolor, al qual no semblen interessar-lo quan sembla estar dotat de moltes llums per experimentar-lo. La seva experiència era per ell molt més important i hi havia implicat tot el seu procés. En certs moments sembla estar molt més allunyat d’ell quan paradoxalment es mostra més allunyat d’aquesta faceta. Aquí apareixen les contradiccions. Aquelles que renaixen quan, en cert moment, la llibertat ja ha deixat de ser aquesta reminiscència en la que afrontava qualsevol camí de la seva experiència. Aquestes són algunes de les reflexions que volia aportar-vos mentre estic preparant un article que us llegiré sobre una carta que va publicar un pare al seu fill, de la qual me’n volia fer ressó i en les reflexions que m’ha provocat. Espero que aquestes visions que us regalo (pel que sé ja alguns ja coneixeu la història) volia que poguéssim repensar-nos sobre aquesta visió que segur tots duem dins!! Perquè segur que tots hem estat en algun moment Alex, en algun moment de la vida. A veure què us sembla!!
Seguim en aquestes reflexions del que som i podríem ser……… i de la possibilitat de viure en les construccions que sentim en el més profund….Deixeu-vos portar per les aromes que us traspassaran de ben segur gràcies als aires de la peli. into the wild
Anuncios