Mentre enceto l’any narratiu des del teclat que prolonga el meu cos gràcies a les protuberàncies digitals  (les més fines que disposem), em permeto rememorar traç a traç l’emoció que vaig sentir en el darrer taller que vam compartir. Les coses que aconseguim junts, mentre freguem nàufrags pels bassals d’aquests complexos capítols vitals de les nostres darreries, em fa sentir orgullós de veure com prosseguim herois teixint les nostres històries, mentre les fem narrables, reflexos de nosaltres i testimoni del que pot venir a continuació.

Mireu les èpiques escriptures que ens llegia en Juanjo mentre travessava la darrera porta a noves dimensions amb la seva mare. Mentre en Víctor ens descrivia els dubtes existencials de la parella que no travessa pel seu millor moment, sinó tot el contrari. En Javi mentrestant està en aquesta encallada existència del que no avança però tampoc recula. Entre aquests camins els demés potser confirmem que ni avancem però tampoc estem quiets. I cadascú reflexiona per conèixer quin serà el lloc des del qual fer créixer aquesta nova disposició. Per això ara potser ens trobem en un punt d’inflexió. Veurem!

Demà em dirigiré cap al taller segur de trobar-vos replets de paraules en construcció creixent en disposició, l’una davant de l’altra. Quan em disposo a imaginar-vos, a veure-us cada cop més conscients del que escrivim, del que tramem, sabem que mentre ho fem, els companys més afins ens ajuntarem després en l’escriptura i et trobaràs més sorpreses com en el darrer dia 19 de desembre, on cada cop veus que ens impliquem més cadascun en l’altre . En un any que va ser íntegrament refregit en dificultats per a qualsevol dels membres que estem en el grup, ens hem trobat que les enormes penúries no ha fet més que motivar i regirar els trets que ens havien distingit d’altres tallers.

Aquest any 2015 va ser difícil. Jo mateix he estat travessat per multitud de canvis inesperats amb mogudes vàries que m’han fet naufragar per la incertitud. Les nostres sessions han perillat diverses fases on semblava que no s’obrien portes. Els silencis han superat els moments més prolífics. La paciència s’imposava, i en canvi, les presses per acabar d’entregar la publicació de la tesi havia constrenyit qualsevol procés reflexiu que s’hagués hagut de facilitar pel grup. Lamento no haver estat del tot prop del procés i de la manera que m’hauria agradat. Per això tinc certes sensacions que no són del tot tranquil·litzadores. Sensacions que em van saber un puntet agredolç en aquest tram.

Finalment vaig deixar les sensacions de banda perquè crec que el darrer dia abans de festes va ser molt encoratjador en veure com vam tancar files entre nosaltres en solidaritat per dies complicats que tots vivíem. Per això penso que els moments durs també ha reforçat quelcom més que mals moments. Per això també volia demanar que reméssim entre tots i ens responsabilitzéssim del que tenim entre mans. Val la pena per tot allò que concretem entre tots. Sobretot en qualitat i compromís. En el petit grup que conformem i per allò que ja hem fet. Per fer feina i per impulsar una motivació que conjugui tot allò col·lectiu sobre la nova masculinitat, amb aquelles qüestions de grup amb les més individuals. Fent-ho en la línia de integritat amb la que sento que es treballa, no hi ha límits i els assoliments als que podrem accedir seran els que vulguem.

En aquest any 2016 m’he fet el propòsit de sembrar en aquest taller tot el que he anat emmagatzemant en la meva biblioteca virtual personal dels darrers 10 anys d’estudis. I estic frisós de poder-ho fer. Amb el vostre recolzament i amb les històries que engeguen aquest 8 Gener.

Esperem que les vides afectades del 2015 doni pas en un any com a mínim de superació i en això ens trobarem en l’escriptura!!!! I així seguirem recolzant-nos en totes aquestes meravelloses paraules!!!

Anuncios