(Del darrer dia 16/11/2015)

Aquest inici de curs he tingut un setembre i octubre maleïts de milers de contradiccions. D’una mudança més (que sempre és un dol)  de Llinars cap a una alegre cita amb un futur desitjable cap a la casa de la meva companya Montse. Ja sabeu que he canviat de la casa del bosc de Llinars (no sense recances) a la de Montgat, inaugurant un cicle vital que espero em porti a noves àrees a consolidar. Ja tinc ganes de poder explicitar que he traspassat molts trasbalsos en aquest darrer any, mentre acabava aquest procés de la tesi on semblava que mai acabaria de tancar, travessant multitud de dubtes i fermentant molts de sotracs vitals que no em deixaven estar en pau, ni amb mi, ni potser amb el que feia.

En aquest sentit per mi, ha estat una benedicció l’arribada a la meva vida de la Montse que m’ha omplert de confiança, vivència i passió, en moments vitals que eren molt intensos encara que amb desequilibris generalment d’impaciència i soledat. Moments durs d’aïllament i dubtes. L’escriptura acudia a mi sempre per poder vanagloriar aquests instants de soledat, entre feina i feina, en poder re-pensar-me i així, d’aquesta manera, cobrint molt del pes que certes angoixes aclaparaven amb vigor. Això seria la salvació. L’escriptura compartida amb vosaltres suggestionava moltes de les instàncies complicades d’aquells instants i m’emparaven de molts dels elements d’autoexigència i cures d’humilitat vàries mentre les pressions professionals i acadèmiques m’anaven comprimint més i més. Per això, necessitava realitzar canvis de nou i superar uns tancaments vitals que suposaven el dipòsit de la tesi, superació d’un treball terapèutic important (que estic realitzant tant a nivell familiar com sistèmic amb amics i exparelles), i aquí és on l’aparició de la Montse ha suposat una il·luminació i ha estat un moment de re-equilibris, no sense abans haver tancat coses pendents que encara tenia. Amb tot, multitud i diversitat de coses amb les quals hi he tingut que posar pauses molt definides i retirar-me, encara que fos per acabar bé tot aquest tancament de cercles. Us mostro una imatge molt gràfica que se m’ha repetit darrerament: els darrers mesos em sentia com un ordinador dels antics que té un processador petit i que realitza les descàrregues molt lentes. Sabeu quan proves de descarregar diferents programes i alhora que tarden més i més?? Doncs igual. No acabava mai les descàrregues amb l’ofec que això implicava.

I per això volia trobar la manera de poder-vos-ho comunicar i, com a mínim, informar-vos del motiu de les meves retirades. Però en aquest darrer estiu, vam deixar de tenir escriptura entre nosaltres. Imagino que tots estàvem en multitud de motivacions que ens han mantingut lluny d’aquest correu, (ara ho parlarem); Aquest cercle de vida que és aquest intercanvi de relats sempre pot assolir el que es proposa: una comunicació més o menys àgil, oberta i àmplia on poder garantir camins on les masculinitats obrin (terminologia emprada per tots en la sessió del dia 30/10/2015)Mancances, redempcions, absències, simbòlics, físiques, presències, reconeixements, deutes, perdons, dols, aprenentatges, desaprenentatges, dolor, acompanyament, separacions, més dols, més dolors, catarsis, funerals, ficcions, creació, somnis, narracions, aprofundiments, ferides, deserts inexplorats, escletxes, trànsits, fòssils, indicis, genealogies, diferents imatges dels somnis, primigènia, trobar respostes o omplir buits de la memòria, Albergar o transcendir, encontres, sortir de mi, imaginació… 

Potser ens podem garantir d’espais per poder abandonar la consciència de sempre (aquella que alberga la raó, per deixar-la fluir connectant amb l’autenticitat des de la profunditat d’una essència que sempre ha estat allà). Quan ens buidem d’una consciència racional cap a una més real és probable que ens acostem a la fecunditat de la que ens parlava el somni del Javi com a remat del relat que ens va llegir i que tenim al blog. Fixeu-vos que en el diàleg que vam tenir el darrer divendres vam parlar clar dels sots i buits que hem pogut passar en els darrers temps, i en canvi la reacció de buidar de contingut de tant de temps, i encara, veure que necessitem més contacte, no ha obtingut respostes de moment. Penso que estem davant del moment de retirada per poder detectar la paraula (ho percebo en tots els membres del grup). I sento que hem recol·lectat de bones paraules per poder iniciar nous camins que ens facin reeixir cap a un procés amb nous estímuls. Com hem parlat en les dues darreres reunions, necessitem clarificar-nos més per poder aprofundir molt millor en tots els camins que ens proposem. Per això és necessari un procés de responsabilitat i compromís. Cal que tots produïm, creem i compartim. No tant en quantitat sinó, i sobretot en la qualitat que ens proposem. I per això cal que tots ens plantegem escriure, llegir i rellegir, per tal que també rebem feedbacks de l’altra i poder repercutir en un mínim d’exigències comunes. tenim una gran eina infrautilitzada que és aquest correu i el blog. Només que circulem una mica més i ens activem possibilitarà la millora i l’aprofundiment. Això concretarà millor especificació d’objectius i projecció de cadascuna de les finalitats que ens duen a aquest grup. Les millores individuals i subjectives que s’aprofundeixen des de les col·lectives. Però per arribar a les col·lectives cal que siguem un grup potent que sigui influent com a grup. Però per ser influent cal que ho siguin primer cadascun dels seus membres. Per això convido a començar des de ja. tenim debats oberts des del mes de juliol que mai van ser tancats. Des de juliol es van obrir més textos i debats i lectures que mai s’han comentat.

Proposo per tant començar a tancar cosetes que mai havíem comentat i sintetitzar aquells debats per tal d’iniciar per aquí. I tenim el repte per poder arribar al dia 20 (divendres que ve que només heu confirmat assistència Juanjo i Víctor) amb alguna lectura que puguem llegir-ne mínimament el dia 20.

També estaria bé que organitzem la setmana que entra que ningú m’ha dit on podreu estar. El dia 18 jo estaré a Sabadell i el 19 intentaré anar a les jornades del Pako.

Òbviament el 20 estarem a HI i el dia 21 a la formiga martinenca. Com ho teniu vosaltres?? Estaria bé que ens organitzem pels desplaçaments i aprofitem per fer grup i anar-nos retrobant!!! Què us sembla??

 

Doncs endavant!!! Així que, sí a tot!!!!

 

Anuncios