Fenomenal reportatge fotogràfic el del Juanjo en la nostra caminada a Mura!!!! Quina estona paladejo mirant aquelles fotos des del drive!!! Aquesta setmana estic reescrivint aquest estiu que declina. Se’m (sobre)impregnen les imatges en les meves retines, d’aquell intens dia de Mura i arreplego les sensacions que es barrejaven aquell dia amb les explícites sensacions que vaig provar de fer-vos arribar d’algunes mescles d’emocions que es contraposaven, i que encara potser havia de revisar en aquell íntim diàleg intern que són les nostres autoescriptures.

Però revisant-ho tot, passats una centena de dies, només veig llum en la pertinença en aquest grup i fortuna de formar part dels diàlegs, fet pel qual us volia comunicar que sou ànimes potents, front les quals només es pot seguir endavant en progressió constant i en unes veus que es claven a un compromís que mai deixa de fer sentir aquestes veus pròpies, delicades i assossegades . Em ressoneu en totes i en cadascuna de les escriptures que us aplego aquí. En aquest sentit, volia dir-vos que en cada situació de la vida, en cada situació d’escriptura (com a ombra fonamental de tot el que ens succeeix i sentim) sempre penso en tot allò que sé que us ressona. Com si m’habitéssiu internament d’alguna manera. Com si tinguéssim un mecanisme intern (com un skype virtual) i estiguéssim connectats en tot moment, m’arriben els vostres retorns en fractals màgics de les vostres vivències, experiències i sentiments en cadascuna d’aquestes històries.

I és amb això que comptem i així ho visc: que em ressetejo sempre que em poso amb vosaltres, i ara que us escric, em poso en peu davant de vosaltres, encara amb la pell de gallina, i em reescric, i això em dóna aires nous, idees netes i endreçades, i no només això, que em rescato de totes les dificultats en quelcom més de tot allò que duc en l’interior, sinó que m’aixeco amb més aires de confiança i saviesa perquè compto amb les vostres experiències, voluntats i potències que es lliuren, per tal de fer una xarxa d’homes, que s’apoderen entre ells, per enfortir els compromisos pels llaços emocionals i expressar-los entre sí. La sensació és reconfortant i ens condueix per nusos difícils de desfer, però això ens permet reconvertir en la nostra renovació, per una altra masculinitat que proposa noves eines de pau entre les dones i els homes, i tots junts, aprendre a (con)viure, dialogant, impulsant altres aprenentatges que assumeixin la creació de moltes més eines.

No puc dir més que, a cada dia que m’aixeco davant de vosaltres, vull ser una altra (i aprofito per recollir a l’altra també com a una altra persona), i entretant, aprendre nous camins en els que resulten en trobades d’aquests camins, com els que vam recórrer aquell dia entre Mura i en els marges de Montserrat, curiosament entre noms de dones.

I sobretot que en aquest circuit de miralls que entrecreuem durant el curs, vull aprofitar per demanar-vos, que m’ajudeu tots plegats, en els camins de renovació i transformació, i sobrevolant en aquest complex territori de la transformació, espero arribar sempre a sentir-vos i a escoltar-vos en aquest important camí de vies cap endavant!!! Pas a pas, i ajustant poc a poc en cada lloc i situació en recular i avançar, fins que definitivament aprenem a avançar decididament cap als propòsits que construïm.

Que tingueu aires de renovació en tot aquest curs!!!!

Anuncios