Marxes, i tornes, però marxes

Ens retrobem

després de molts anys,

gaudim de nits

on impera la màgia,

aquella connexió

espiritual entre dues ànimes

caminant de la mà

pels descuidats carrers

de la nostra ciutat.

Cada cop que vaig

al teu encontre

el cor em fa un salt.

Tu ets el pont

més veritable i autèntic

amb el meu passat

més sensible, intens.

Restar amb tu

em transporta

a una altra realitat

que és dual

i es desdoblega

al meu interior

a través teu.
Silenci entre tots dos

S’ha imposat en tu,

projectat cap els dos,

dictadura freda

mitjançant

violent vot de silenci,

mur de freda pedra

roent d’humida humitat

llefiscosa i repugnant,

que em remou

les vísceres d’una manera

que em regira les entranyes,

la sang, els ossos

i la meva aura apagada

subtil, feble, minimitzada,

fent que aquest cos febril

d’amor per tu, emmalalteixi,

es panseixi,

i al mateix temps

es rebel•li

davant tant dolor

insuportable per la teva

llunyania inabastable

i incomprensible

després de tant

amor compartit

entre nosaltres,

antesala d’una

hipotètica intimitat

i proximitat

per mi mai aconseguida.

Tu ets una mena

de clau mestra

que obre

la meva ànima

i el meu cor,

en direcció a una

nova terra

mai per mi conexa.

Només amb tu

he pogut obrir-me

com mai he fet

amb ningú.

Escoltes,

no jutges,

ets sàvia,

ets única.

És amor el que sento,

i què sents tu?

Senties el meu amor,

o potser no era amor

el que tu senties?

Sinó era així

què era, per Déu

dels Déus, digues-m’ho

Deessa única meva

dissortada?

Així doncs,

sembla tant sols

que només

m’he enamorat jo,

nàufrag embogit

per una terra promesa

imaginada només per mi.

Obro els membres

cap a tu, però només

abraço aire buit,

bruma gris incolora

que em carcom

per dins i per fóra

a causa de tota manca

d’escalfor i de veritable

contacte pell a pell.

On estàs? Què tens?

Què et passa?

Què he fet?

T’he degut fallar

i decebre

d’una forma matussera

i ben punyent.

Eterna tortura

restarà per sempre

al no tenir per resposta

només que un enorme

interrogant tortuós i gegant

unit en matrimoni sacríleg

amb una absència

de comunicació

que m’ofega i em fereix

a mort, d’amor no correspost

que només tu pots omplir.
Buit d’amor omplo fonts llàgrima a llàgrima

Buit d’amor m’he quedat

des de que ahir vas marxar,

ja ni tan sols

m’ha restat possible

rescatar la teva amistat.

No sé quina ha estat

la meva errada.

No sé com ho he fet

per aconseguir

allunyar el que

més jo estimava.

Estic confós i sol

en aquesta matinada

que sembla

mai finalitzar

a la falda

d’aquesta gris i despullada

muntanya deserta

sense ànima.

Ara ja només

resta tristesa profunda

als meus pulmons

de vidre transparent

i fràgil,

surant aigua de sal

fisiològica natural

per tots costats,

brollant manantials

de llàgrimes amargues

i patètiques fruit

de l’impotència

davant l’obligació de viure

sense cap sentit

ni il•lusió,

doncs amb tu

t’has endut

el meu amor,

el meu alé,

la meva escalfor.
HOMENATGE A JESÚS LIZANO – L’ANTIMAESTRE

Adéu a un poeta llibertari, adéu a un amic, adéu a un dels meus mestres referents

Marxa i se’n va el gran mestre de la poesia llibertaria, Jesús Lizano, deixant al mateix temps al seu darrere un buit immens.

Però gràcies a la seva immensa i antològica obra, el seu món propi universal, Lizania, sempre serà llegit i recordat pels que hem tingut el plaer de trobar-nos amb ell, de coneix-se’l. De totes formes es necessari poder-ho compartir amb d’altres i donar-ho a conèixer a les properes generacions perquè no resti mai a l’oblit.

La seva genialitat i el seu tarannà rebel, esperit titànic del “poeta loco” sempre em deixava sense alé i estupefacte. Nen savi, curiós i alhora entremaliat, provocador, dins d’un cos d’home gran, tot ell però desbordant d’esperit jove, compromès i lluitador.

Hores d’ara, tot i que tocat, només puc sentir un enorme i profund agraïment per haver pogut xerrar amb ell aquell migdia d’estiu a una copisteria que hi havia en aquell temps al carrer Numància, al barri on ell residia i on treballo des de fa més de déu anys, a Les Corts.

Allà, en aquell petit local vam tenir una breu però intensa conversa. Aquella jornada, ara llunyana des d’aquest present punyent, apropant-nos llavors a les dues de la tarda, estava esperant que em lliuressin unes còpies que anaven enquadernades, lligades. Per fer més amable la meva espera, sempre ho recordaré, portava amb mí la biografia escrita per Cohen basada en la vida de Lewis Carroll.

Llavors mentres esperava pacientment, de repent un senyor amb llarga barba platejada (que em recordà pel seu semblant a un filòsof grec, em vingué a la memòria automàticament l’imatge de Sòcrates) es dirigí cap a mí verbalment, apropant-se físicament també. Em digué amb la seva tronadora veu, inoblidable i única, que pel llibre que estava llegint, li semblava i li feia l’efecte que m’agradava i que m’era plaent llegir. Li vaig respondre, sorprès, afirmativament. Li vaig comentar, com qui no vol la cosa, amb la boca petita i humil, que era estudiant de matèries humanístiques, de lletres, un estudiant “amateur” que tractava de finalitzar, amb entrebancs laborals i personals, la llicenciatura d’Història. Mai oblidaré el que em va dir a continuació, les seves frases etzibades d’una manera eloqüent, explosiva i apassionada, com si un raig enviat pel propi Zeus l’hagués travessat de dalt a baix el seu cos, amb una rauxa embogida per la saviesa, per l’experiència, exclamà: “¡Ah! ¡La historia! ¿Y qué es la historia? ¿Qué historia estudiáis y os enseñan en la facultad? ¿La de los vencedores? ¿La de los reyes? ¿La de los poderosos…?”. No podia creure’m el que acabaven d’escoltar les meves oïdes. Les seves preguntes, a la manera de mestre-deixeble, van fer que estiguéssim breument reflexionant sobre la història, i poc després, quan ens vam presentar mútuament, sobre la importància dels noms propis que ens posen i atribueixen els nostres pares, progenitors. Vam riure molt amb aquesta reflexió, tot i que reconeixent la serietat i el cop d’efecte d’aquesta realitat. Abans de marxar em va demanar les meves referències personals per poder enviar-me la seva darrera obra. Aquesta va ser la raó per la qual em va “interrogar” si realment m’agradava i m’apassionava l’acció de llegir. Quina no seria la meva sorpresa pel seu oferiment, i més encara l’estupefacció quan la vaig rebre i la vaig tenir davant… Encara avui no tinc paraules! Una ànima totalment generosa la de Lizano, com cap altra! Dies abans, casualitats i accidents a banda, fent “zapping” a la babalà em trobo amb un reportatge sobre Lizano a la 2. La vida a vegades està plena de moments d’una connexió i una sincronia que em sembla increïble que puguin succeir i esdevenir.

Així fou com s’inicià per mí l’obertura i la coneixença de Lizano i de Lizania, un dels poetes, per mi totalment desconegut si no hagués estat per aquesta trobada “accidental”, però cabdal en la meva evolució personal i intel•lectual. Des de llavors la poesia, a través de l’obra de Lizano i d’altres (inclosa la meva estimada docent i tutora de batxillerat nocturn, Tònia Passola) va entrar a la meva vida per la porta gran. La poesia des de llavors ha estat la meva via per experimentar, per posar per escrit els meus esdeveniments petits, quotidians, ferides, trompades, enlairaments, ensorraments. Amb la meva veu poètica he trobat una mena de llibertat, recorregut i viatge d’emocions i d’idees per arribar al meu interior, i a través d’aquí connectar amb una profunda coneixença de l’home sensible que porto dins.

Jesús, Lizanote de la Acracia, que el teu camí cap a Lizania sigui plaent, poètic i alliberador, com a mínim. Gràcies per tenir la gosadia i valentia de dirigir-te a mí, tot i que fos un mer noi senzill, corrent i comú com qualsevol. T’estic summament agraït per fer possible la nostra coneixença, pel que significa per a mí la teva existència que ahir finalitzà en el plànol físic i material, però que en altres plànols sempre seràs immortal i recordat. Al meu cor, als meus pensaments i als meus versos, segur. Perquè la teva manera d’escriure, el teu tarannà a l’hora de composar versos sempre seran per a mí un referent, una mena de guia poètica interior, per l’esperit i pel que vull expressar. Jesús, gràcies per existir, per haver estat aquí aquests intensos anys amb nosaltres. Gràcies per tot el que has aportat a la societat en general, i en a mí, en particular, personalment. Una abraçada lliure i poètica t’envio en homenatge a tu, company!
Lizania, món real poètic ple i farcit de bellesa

I amb tu, Lizano, va sorgir

un nou món

per tu només imaginat

al meu davant, Lizania,

terra poética

plena de fertilitat

i de punyent bellesa,

terra ferma farcida

de veritats naturals.

Allà no hi ha

jerarquies ni uniformes,

ni parlar-ne de vestits

ni de cotxes oficials,

menys encara de polítics,

ni de càrrecs burocràtics,

ni de persones rectes,

a Lizania tot són corves,

curvilínees rodones i amables

que t’envolten i et transporten

a un altre món més veritable,

més poétic, més real.

A Lizania

tots som mamífers

passejant pel jardí

del convent londinenc

anomenat Garden Covent,

allà a Lizania

tots evaquem

anàloga matéria

transformada en auténtica merda

pels nostres budells i intestins interns,

llavors en què som diferents? En res!

Què t’has cregut sapiens homo?

Quines infúles gastes…!

Et pot l’orgull animal

de creure’t únic

per la teva hipotética

suposada creguda

superioritat cultural.

El teu propi món

imaginari és accesible

i entra a través

de la bellesa

que transmet

la real poesia

del teu interior

sensible de boig poeta

farcit d’amargues

experiències

que tu transformes

en versos lliures

alliberats de tota

crua repressió i ombra.

Tu cantes per construir

nou món sense cadenes

ni patiments,

un bell món poètic

on regni la bellesa i l’amor

per tot i per tots.

Tots germans.

Tots amants.

Tots visquen en pau.

Viatjant per Lizania

un troba el món capgirat

per la nova mirada

d’un filòsof savi

anomenat Jesús Lizano,

que des del seu nen

ens retorna la seva visió innocent

mitjançant nova i pura

fil•losófica concepció,

tornant al daurat passat

des del present

on tot resta connectat

per real bellesa i tendresa

d’aquest únic mestre-poeta

profeta d’una nova era

on impera l’amor i l’esperança.

Anuncios