Dijous 2 de juliol
Arrenca una nova visió de la meva escriptura. Una nova oportunitat que em dono des de les turbulències del viure, en el cúmul de despropòsits que és la vida.
Una escriptura compromesa en primer lloc en la reparació de conclaus en els que es faran evidents els meus errors de viure. Errors i viure com una mateixa cosa. Em transporto i desplego. Per poder obtenir d’aquests desplegaments que m’han dut a dubtar de tot i a la necessitat del desaprenentatge. Mentre un creix, més es fa palesa la necessitat de desaprendre. Més s’obté la visió de tot allò del que et vols desempallegar. Quina il•lusió s’obre en aquest desplegament! Aquí em sento com a casa tot i que hi ha dificultat admesa. Després d’un cert dol (sempre hi ha cert dol darrera de tota detecció de la mascarada) un se n’adona de tot allò que, per la sola comoditat de semblar-ho, se’ns ha instal•lat en el nostre ADN i ens genera finalment una gran nosa pel nostre gaudi, i en projecció pels nostres aprenentatges. Introjectes salvatges que ens han inoculat per via intravenosa ens creen falses creences inoperants. Fal•làcies, mentides, fantasies inhabilitants, cúmuls de despropòsits, i, fins i tot, el més greu: falses adjudicacions sobre un mateix – subtils si voleu – ens provoquen marques internes que estimulen negres ombres recursives, sumint-nos en parts que ens dolen i ens fan trontollar les nostres naturals inclinacions…
Aquesta escriptura personal, que escriu sobre els meus esdevenirs, concreta els meus petits canvis que la història va projectant en l’exercici de la consciència. Una consciència que es (re)vivifica a petites passes gràcies a l’acció d’aquell que escriu com a projecte del pensament que restarà com a visió permanent de tot canvi. Una projecció que la consciència farà patent en la visió resilient d’un mateix, que passarà del buit més essencial (aquell que encara no detecta la pròpia cara) a la consciència del canvi que estarem projectant, pel sol fet de concretar-ho en història de la vida pròpiament conscient. Al relatar-la i en viure-la en l’escriptura narrada, en paraula viscuda, sincerada i implicada, ens fem un relat de les mancances i ens apropiem de la necessitat de desaprendre abans de l’aprenentatge. En aquest camí conscient, m’habilito des dels meus errors, de les mancances que he projectat o d’allò que no he acabat d’assolir, o no m’he proposat del tot d’entomar. Per això és un aprenentatge essencial. Per tot el que em permet millorar, pel sol fet del que me n’adono entretant. Per això em desaprenc mentre em supuro des dels errors que vaig cometent i m’afegeixo a les necessitats del meu cos en la recerca de la felicitat. En totes aquelles ferides de les que em cal de crear les seves pròpies cures. Em supuren com a futur punt de sutura cap a un esdeveniment pròxim en una essencial matèria de canvi. És a dir, en les sutures que aniré inserint en els meus patrimonis personals i emocionals en forma de relats i gràcies a la paraula. En l’aliança que obtindré de la meva escriptura vivencial (relat + vida). Per què és ella la que em permet visualitzar tot aquest camí mentre em faig conscient de les alforges que vaig carregant i descarregant. Pas a pas. Vivència a vivència. Relat a relat, mentre em rellegeixo en tot el que s’escomet de la meva pròpia nova presència. Una viva lletra, d’una nova paraula.
I és aquesta relectura la disposició conclau de la meva ànsia de creixement. Rellegir-me després d’haver-me escrit, em confirma que la passa donada és ferma i avança en el sentit natural, ja que aquella inscripció duu en sí la salubritat sobre el propi projecte personal. En tot el que m’afecta com a projecte, em puc distanciar de les mancances, de les fallides existencials, dels dolors afegits per comoditat o deixadesa, de tot allò que em projecten els oblits per la meva inconsciència, del que assaboreixo tot i les ombres interiors que em projecto entre pors i bloquejos. I sobretot, de tot el que ara podré valorar gràcies a allò que la meva escriptura vivencial concep com a possibilitat personal d’aprendre en un nou valor afegit de l’experiència. Que ara no farà més que créixer, que ja mai podrà tornar enrere perquè la disposició caminarà sempre en amunt. Una paraula que farà inscripció permanent de tot el creixement que es recerca – com a brots perennes que aniran naixent en cada branca de la vida – en un sentit personal que es parla a sí-mateix.
Aquesta és la percepció des de l’escriptura en la relectura. La construcció personal des del projecte en sí-mateix, mentre l’experiència resilient (resistent) no esmena cap mena de finitud, mentre no para de separar-se del propi buit del seu passat. De l’oblit d’un mateix quan no era prou conscient del projecte indagatori, del que m’he proposat de cara el meu present de vida com a camí que podré traçar com a element resilient de la pròpia existència. La reflexió que es transformarà binàriament, ja que disposa de les dues perspectives temporals. La projectada de la pròpia escriptura en present, i la que s’assenta en un mar d’accions inserides permanentment en la inscripció prèviament elucubrades.
I aquí ens situem en la graella de sortida en cada nou aparell de reflexió que són i seran les nostres escriptures. Amb l’afegit que ho fem en la companyia de sis éssers més que es despleguen en aquesta nova amalgama d’ones reflexives. Mentre ho fem, ens sumem en 6 projectes de vida que relaten les seves projeccions personals i que dirimiran els seus sentirs, la de les pròpies a les disposicions al creixement personal, mentre observem els estils de poder relatar aquesta mateixa passió de viure, però en noves opcions de viure sobre el paper, és a dir, ideant aquesta passió meravellosa que és diu l’escriptura que és aquell art de relatar en paraules embellides i polides, segellades i rescatades, colpidores i apassionades, il•luminadores i matisades, mentre una veu interior ens diu misteriosament allò que potser no trobes el valor de dir-ho en veu viva pròpia. Ara aquí, a la veu pròpia que et palpita fora de sí, apareixen 6 noves veus que s’atreveixen a dir-ho en veu alta per tal que els altres en prenguin nota. És a dir, segueixin escrivint.

Anuncios