Eixint pel velòdrom
en direcció el temple
de l’africana deessa mare.

Avançant, avançant,
tots a bon ritme,
tots endavant!

Formigues nocturnes som
fent panpallungues
a les foscors primaverals.

Com si fóssim
diminuts éssers de llum
fent passes gigantines
cap a la terra promesa,
situada aquí a la nostra pàtria
que és alhora pàtria universal.

Cent déu ànimes avancen
i es troben amb la seva
interior divinitat.

Sols ens acompanya el cel,
els lluminosos estels,
la pols planetària,
les pedres i l’escalfor agermanada
que s’escampa a l’atmosfera
respirada flotant a travès de l’aire.

Una passa li segueix una altra
fins que tots nosaltres, germans,
hem fet de mil•lers
sense ni tant sols adonar-nos.

Nit eterna ens sembla
doncs l’absència de llum externa
tot ho oculta expandint
al davant nostre
regne del buit no-res.

L’energia jove s’encomana,
electricitat vital alimentada
per l’espiritual cor incondicional,
col•lectiu motor nostre.

Sant Cugat, Les Fonts,
Vacarisses, Monistrol…

Parades, entrepans,
uns als altres ens preguntem
entre nosaltres:
“Com vas?” Com et trobes?
Et manca res?”
Mentres, al mateix temps,
aprofitem descans
per compartir i agafar forces
mitjançant àpats de pobre
mentres restem envoltats
d’entorns suntuosos
naturals
que ens observen
amb impertèrrita curiositat.

Trobades tècniques
amb guies
guardians terrenals,
aquells que porten
les nostres íntimes pertenències,
així mateix aliments i begudes
que generosament ens proveeixen,
aquells que al mateix
temps també
comproben
la direcció i el sentit
de les nostres passes,
col•laboradors voluntariosos
ben organitzats i orquestrats.

Ens ofereixen caldo,
fruita, aigua,
calenta xocolata
acompanyada de melindros
ensucrats per afrontar
l’etapa propera
a la serralada,
destí final,
alegria desfermada.

Gràcies a ells
es fa més agradable
i amable el nocturn
passeig montserratí.

Pugem, baixem,
aquí un turó,
allà un polígon.

Travessem carreteres,
creuem algun que altre
pont elevat, sobrevolant
vies ràpides
farcides de cotxes.

Varem sortir a les sis
de la tarda,
arribarem cap
les dotze del matí,
hora per honorar
i rebre benediccions
de la divina deessa mare.

Mentre anem pujant
sentim cada cop
més propera
la proximitat
del temple sagrat,
on resta la presència
divina de la
nostra mare universal.

Última fase,
finalitza el nostre
particular
periple místic.

Cares conegudes
i amables surten
a rebren’s i saludar-nos.

Ens ofereixen
cítrics fruits orientals
per fer minvar
calor i les pèrdues
minerals corporals.

Ja estem a casa
de la deessa mare
terrenal-celestial!

Ja ens trobem
tots plegats compartint
el seu amor,
la seva llum
i el seu diví esperit!

Saludem, ens purifiquem
amb aigües sagrades,
descansem per oblidar
pretèrites passes donades,
per revifar energies
dinant en companyonia,
meditem i cantem
abans d’acomiadar-nos
els adéus de les hores
presents i passades.

Si la deessa mare vol
l’any vinent tornarem
caminant amb pas ferm
a través de dispersa foscor
per tornar a trobar-nos
amb el seu diví esperit,
aquell que atorga
a qui connecta amb ell:
pau, amor i felicitat
interior-exterior,
terrenal-celestial.

Visqui per sempre
al nostre cor
la mare de tots
universal!
Deessa mare
sagrada i estimada
de Mont Serrat!

Anuncios