Sóc fastigosament
egoista i egocèntric.
M’han passat tantes
de coses bones…
I encara no tinc suficient
que en vull més.
S’haurà vist?
M’han estimat.
A la meva manera,
i a vegades quan,
com i amb qui he escollit,
he estimat,
he fet l’amor
i també he odiat.

M’han fet arribar a l’orgasme
un munt de cops.

M’han seduït i provocat
un munt de dones,
però no sé ben bé
si era ver o ficció.

M’he masturbat
a consultes mèdiques,
a la feina,
al despatx,
als serveis,
i a tot un munt
d’indrets inhabituals.

He fet tot el que estava
en les meves mans
per fer arribar
a l’èxtasi sensual-sexual,
de manera anàloga,
a les meves belles
i estimades amants.

He plorat d’emoció,
de goig, de sensibilitat
davant de tanta
plural bellesa.

He plorat de ràbia,
d’impotència,
d’amor no obtingut.

He rigut violentament,
d’alegria, de por,
de desconfiança,
d’esgarrifança,
de pànic escènic.

He ballat, he saltat,
he destrossat
sabates i pistes de ball.

He sortit, he entrat.

He acaronat tota
mena de cossos,
pits, cames, culs.
He llepat mugrons,
vulves, petxines,
clítoris perfumats,
salats, d’altres
entre amargs i dolços,
fins i tot m’he trobat
malucs entremaliats.

He sigut infidel,
m’han enganyat
també però abans.

Des d’aleshores
només sóc
fidel a mi mateix.

Primer en cuido jo,
després, en segon lloc,
també estic jo,
i després, segons com,
la resta.

Com he dit
ben al començament,
no vull enganyar
pas a ningú,
sóc fastigosament
egoista i egocèntric.

Lluna vermella, lluna sagnant d’amor i de mort

Lluna vermella,
violència lunar
damunt
del salvatge mar.

Sang d’amor,
ofrena sagrada
que ens connecta
amb mort i vida.

Llum violada,
tenyida de robí
daurat i fosc
al mateix temps.

Lluna llunyana
ferida de prop
per cop mortal
procedent d’un
amor humà impossible
però que ella
mai no oblida.

Anuncios