Puc establir un ordre alfabètic propi amatori, tant actiu com passiu, amant i enamorat. Però és incomplet. Anabel. Laia. Maria Jesús. Miriam. Noelia. Natàlia. Nuri. Han hagut enamoraments múltiples i variats. Dos estats de Glòria. Rocio rosellant primerenc amor pueril, tancants a un quartet fosc en singular i innocent petó. Amors impossibles de piscifactoria: Cristina, Laura, Gemma, Camelia, Susana, Esther, Elena, Amaya. Amors adolescents incandescents, volubles i volàtils a la casa galega: Ana, Eva (2), Isabel, Montse, Marisa, Marta, Marta, Núria. Vacances sarrianes, lascives. Va ser l’estiu de 1991. L’estiu de la meva vida. Quatre mesos de semillibertat. Tot aprovat, despeses pagades. L’únic alumne de classe, de la meva promoció, que havia aconseguit passar de curs, tocant el cel blau de no tenir que presentar-se a setembre a cap recuperació. Institut Politècnic de la Nostra Senyora de la Mercè. Carrer Motors sense número. 110 ISO. Despertar potent sexual: Diana, Eli, Ester, Laura, Marga; Maria, preciosa, avançava per l’institut bambolejant-se de tort amb la cama dreta, estudiava per administrativa; Mireia, Mª Lluïsa, docent de llengua catalana, admirada per tot l’alumnat pels seus darrers naturals atributs, glutis divins marcats a foc als ajustats texans. Tremperes excitants notables sobresurten i destaquen a l’ombra calent del Xantos. Desig febril a la vil•la de Sarrià. Exhibicions animals de mamífers mascles humans imitant grans balenes en època d’aparallament, de zel. Vanessa, Maria, Sílvia (3), Cristina, Pili, Noelia. A l’hivern però germinà l’atracció que s’inicià al final de l’estiu davant de la bolera. Fou l’inici de la trobada amb el plaer dels petons que mai s’acaben. Petons humits i tendres donats a càmera alentida. La miro i observo el seu semblant perdut en el plaer del nostre encontre íntim. Cor explorant, pit explotant de passió. Membre delicat i sensible inflat i tensionat de plaer. Excitació. Cristina m’inicià en l’adolescent plaer humit dels llavis ardents. Una nit de gener, abraçats petonejant-nos tendrament a l’escala de pedra, a prop del carrer major. No volent acomiadar-nos, desitjant que no s’acabés la nit. Sabent que arribava la fi, doncs malauradament al dia següent jo marxava de retorn a casa, a Barcelona. Amors que volien i no volien iniciar-se. Diolinda, Diana, Leticia. Primera relació intensa en el seu desenvolupament i extensa en el temps. Miriam. Corria al seu encontre febril, ple de desig per ella. Ferida grega, mortal, profunda i greu. Infidelitat intuïda als meus somnis. Nits d’angoixa, patiment punyent i dolor. Ploro d’amor perdut enviant a la meva estimada un estel lluminós perquè de la meva estima i del meu cor no s’oblidi. Em trucà. M’envià una postal in em deia que m’estimava, que em tenia molt present. Abans de la seva partida li vaig gravar la meva veu, en una apertura íntima i eròtica només per a ella. Li vaig demanar que m’escoltés quan es sentís perduda i sola. Es va complir la meva maledicció. Després vingué la Glòria fallida de l’estiu del 98, inici del declivi. Mort de l’ego. Assumpció dels límits amorosos. Patacada enorme. Se’m trenca cor i ànima per sempre. S’instal•là tristor a casa meua. Sagna el meu cor, però de tant punyent dolor no suren ni llàgrimes.

Anuncios