Dies de canvis en el nostre grup mentre creixem i avancem tant en la profunditat com en el nivell d’aproximacions que venim fent en els tallers sobre les temàtiques. Resultat: cada vegada es van afilant més per a les nostres masculinitats.

Li pregunto a JA que si ha fet l’exercici del narrador. I li demano com li ha anat la reflexió des del taller. El Jose Antonio ve remogut pel que, segons ell percep (sobre el grup anterior) com un remontar el riu de les disfresses emocionals. Com si en el grup s’utilitzés l’escriptura com un territori de camuflatge per ocultar il·lusions, dolors i pors. Se sent abrumat, diu ell, per sentir-se lluny d’un procés en el que ell intenta viure el seu cim emocional amb la màxima honestedat. Ens comenta les zones de comfort en les que podem caure, i ell s’implica, en canvi, en les que buscar ampliacions en les que desplegar al màxim les emocions i allà gestar noves dialèctiques per indicar-nos a nosaltres mateixos canvis de sols vencent algunes inèrcies. Quin és el camí indicat?? Aquell pel que un mateix es condueixi gràcies els seus propis relats però deixant clar que aquests no han de ser els que et marqui una buscada i aparent eficiència o eficàcia per créixer emocionalment, sinó que també ha de ser generada pels reptes personals que cadascú es vagi implicant i inspirant, i pels cursos fluvials en els quals, mica en mica, ens anem formant i gestant en les pròpies evolucions i creixements. I això és inescrutable, evidentment. Aquest paràgraf conté moltes de les coses que ens plantegem en els nostres tallers però això no vol dir que tothom esculli l’opció de la línia recta o la curvilínia. Cadascú ha d’elegir quin procés i la forma de viure’l. Per això el Jose segueix xocant en certa forma amb alguns de nosaltres de manera que es veu distanciat de les reflexions que estem reclamant la resta.

Pot ser que la intenció de JA impactés i repiqués com un clau en el grup, cosa que no he pogut valorar amb la resta ja que vaig haver de marxar sense gairebé acomiadar-nos. Però m’hagués agradat fer-ho. Crec que seria interessant que es pogués comentar però crec que entraríem en el procés metodològic més que en el de les idees que generem sempre.

Jo aquí voldria fer algunes preguntes que m’agradaria es repensessin de nou en el taller: És important com cosim i teixim mentre escrivim? El com o el què? El perquè o el per a què? El resultat d’allò que és escrit? L’eficiència i l’eficàcia que en resulta del que escrivim? O el diàleg que generem després d’escriure? Els pensaments que es gesten en el aquí i ara? Els del fet d’escriure i de llegir-nos? O el de comentar-nos de tot el que ens llegim a posteriori? I de tot el procés? Apart hi ha un procés diferit que cadascú genera i que podreu re-llegir amb paciència, i que en tota honorabilitat podrà fer un gran treball en el vostre interior. Tots crec que seria bo que ens ho preguntéssim. I potser generéssim en el nostre interior idees per seguir avançant i concloent possibles solucions.

A continuació Gregor ens fa un text que no us puc recollir. L’esperem Gregor!!!! En una sèrie de preguntes de calat profund es fa unes reflexions on fuig de autojustificacions, afronta vergonyes i confronta les introspeccions des dels personatges que sempre ha idealitzat o que ha intercanviat per ell mateix. Les preguntes caven el terreny amb una estranya habilitat cada vegada més escarvada des de les paraules cadacop més crues i d’agudesa rampant entre la transgressió que potser ha estat precedida d’un cos que se sap progressivament més autoconscient. Aquesta consciència cada cop s’aproxima més a la matèria de la nova masculinitat. Brillen les contraposicions entre el caràcter tendent de la violència masculina i la negació corresponent de la intel·ligència. La vulnerabilitat ben assumida que cal dirigir cap els mecanismes de la lectura de sí mateix, i la gestió d’un mateix cap a l’autocura mentre anem parant les fugues d’aigua trencant els mites del patriarcat.

Ase de Buridan reflecteix la seva afonia en el dia que va escriure aquest seu text. Tampoc tenim el seu text per contrastar-lo. Després partint dels miralls d’entre els autocontrols autoimposats i potser la necessitat de re-inventar-se, es pregunta si el relat crea el seu món mentre això genera l’acumulació de temes per superar la pròpia superfície d’un mateix. Aquí el creador ja entra en una zona perillosa, gairebé radioactiva en la qual es formula zones desconegudes entre les preguntes sobre els anys que ens endinsem els que tenim una sola línia generacional, que afronta pròxims dols. Quines són implicacions?? Com les apliquem aquestes implicacions entre la muntanya russa de la vida?? La mare davant la corda fluixa que suposa una aorta en perill fa fredor i et solda davant el fil de l’abisme que et conjura contra les negacions de la realitat. A qui i com ens preguntem en aquest moment?? Com podem reflectir en cada fase emocional i realment ens fem les preguntes?? Amb quines paraules?? Rascar en els llenguatges pot ser un exercici molt exhaustiu i que ha d’exercir-se en la màxima valentia llegint tots els dols i dolors que s’han evitat fins el moment. Crash!!!!! emocionalment és dur i pots tenir riscos d’enfondrament… Veurem amb quina motxilla ens preparem!!! Però el llapis i paper ha de ser el primer per ordenar la recerca i les mirades…

Potser és el moment de mirar-nos amb les nostres millors eines millor valorades alhora d’afrontar-nos per aquests moments… Per això naveguem gràcies a la barca pescadora que ens pot inspirar per una bona campanya pesquera. Per això Ase de Buridan ens acaba de refinar l’eina del Diccionari i ens passa les primeres participants en el Diccionari etimològic. S’accepten idees per proposar noms per aquest Diccionari.

Hem depurat en tot el que suposa la mort, el dol i el dolor, la salut, i alguns retrets. La memòria i darrera de tot això em quedo la brillantor inclosa darrera cadascuna d’elles. Demano que durant aquesta setmana les anem concretant i els que teniu textos les recolliu, ja que Víctor, Home del Barret, Javier i JA teniu anunciades peces que ens poden ajudar a seguir sintetitzant el que seguim ampliant. Endavant!!!!!! I a veure si ens seguim ideant en aquest correu una mica silenciós aquests dies….

Gràcies per les apassionants lectures i per enriquir tant aquests textos…

Anuncios