L’observació d’un cos, és una abstracció d’un reflex. Una deformació d’un mirall, quan ens mirem a la cara. El mirall pot ser una deformitat sobretot quan ens observem a nosaltres mateixos. Això és el que succeeix d’entre les relacions que esdevenen quan l’amor i l’estimació sorprèn a tot allò que s’espera de l’altra, en la relació de parella. No em preocuparia de les anomalies en les agressives invasions de certes al·lusions a la nostra masculinitat, sobretot quan es tracta de la sensació de l’opressiva i d’injusta existència com a parella, o d’abús, o l’opulenta invasiva sensació que ens omple com a membre masculí de la parella. Som el membre abusiu pel sol fet de ser el membre “viril”, i per tant, també podem ser vulnerables a sentir-nos culpables per haver col·lisionat en feixuga incomprensió dolorosa contra les nostres companyes. El sentiment de culpa ens dol d’aquesta manera, cap a un cert malestar contra el nostre sentiment d’inferioritat, certament fruit del moviment hiperconscient de derivar un cert propòsit d’esmena que va establint un cert canvi cap a un aprenentatge fonamental (això els mascles que volem cert moviment de canvi). Recordo que sempre quan s’acostaven aquestes dates, m’aturava molt fer plans divisoris amb les companyes amb les qui hagués estat, i això m’obturava moltíssim, sempre dividit entre la frustració de no poder fer plans autònomament, i en també voler acontentar a totes les parts en possible litigi. Això sempre produïa tensions gens vàcues, amb la qual cosa, em sentia en certa inferioritat conscient que gestionava pitjor aquestes tensions internes. Això produïa situacions poc recomanables pel bon estat harmoniós en la parella.

Potser els nostres estats interiors són els que més conceben aquestes tensions (potser perquè som més vulnerables al conflicte), gràcies als estats emocionals viscuts de formes diferents i des de les intencions i voluntats semblants, però en moments i habilitats emocionals molt dispersos (sobretot en èpoques en les que els ritmes i els cors van en dispersions diverses i contraposades) que ens cal negociar o distensionar, des de bases molt diferents. Per això ens cal observar-nos també des de les dinàmiques que ens podem proporcionar, per exemple en els grups que ens podem anar oferir. La capacitat de llegir-nos i repensar-nos han de ser la base per poder reflectir totes les dinàmiques. La reflexió ha de ser la matèria prima per poder oferir-nos els aprenentatges que sempre ens ofereixen les nostres parelles, però també les que l’escriptura personal i la que ens proporciona el nostre company del grup, aquesta amics, pot facilitar moltes més categories de reflexió que ens ha de dimensionar aquest autocontrol i autocomprensió per poder adquirir aquesta seguretat que de vegades tant ens costa.

Per això he après un munt de vosaltres, de tots els components que han estat en certa dis-harmonia i que ens ha proporcionat un bon aspecte d’observació mútua per aquests dies… Espero que us congregueu en les vostres reflexions i que puguem orientar aquestes esmenes que tots estem fent en aquesta sessió tan especial i que encara ens seguirà dient coses per alguns dies…

Anuncios