FREDOR
Desendollar l’aparell. Extreure les mànegues de la bomba de l’aigua. Buidar l’aigua que puguin contenir. Agafar la bomba i obrir les palanques de la tapa. Extreure el filtre blanc. Extreure la primera safata del filtre. Extreure els tres filtres blaus. Extreure la segona safata. Buidar l’aigua de la bomba. Col•locar la segona safata. Col•locar els tres filtres blaus. Col•locar la primera safata. Tancar les palanques de la tapa. Endollar les mànegues de l’aigua. Ficar la mànega d’entrada a l’aigua. Agafar la mànega de sortida i aspirar fortament fins que comenci a omplir-se d’aigua el circuit. Un cop omplerta la bomba, endollar la corrent. Col•locar la mànega de sortida dins de l’aigua.

IRA
Casuenlahòstiaputa i la mare que els va parir. Per què collons m’han de passar aquestes coses a mi? Mira que és fàcil, que sembles imbècil i no n’hi manera. T’ho juro, agafo el puto aquari i el llenço a la merda. De veritat em carrego tots el putos peixos i que li donguin pel cul a tot. Estic fins als collons! Qui em mana a mi ficar-me en aquest embolic, hòstia! amb lo tranquil que vivia jo fins ara. T’ho prometo que estampo contra la paret els peixos i li dono quatre patades al vidre. Al menys em quedaré a gust. Si no fos pels dos mil euros que m’ha costat la broma.
Casuenlahòstiaputa. Collons!

ANGOIXA
Noto una sensació que m’oprimeix el pit i tinc ganes de plorar. Sé que és ridícul plorar per una cosa així, però és la veritat. La bomba de l’aigua porta tres dies sense funcionar i no sé que fer. Mira que he seguit les instruccions fil per randa… i no hi ha manera. Estic a un pèl d’un atac d’ansietat i vull plorar. També vull cridar, però sobre tot vull plorar. Però no puc, ho sé de sobres. Mai he pogut. Com a molt aconsegueixo que se m’humitegin una mica els ulls, però mai he aconseguit plorar. Sé que és el que m’aniria bé en aquest moment, que part de la tensió se n’aniria si aconseguís plorar. Un plor d’aquest, com dir-ho, amb sentiment. No de llàgrima fàcil que cau per la galta, si no un plor d’aquest amb singlot, que expressen ràbia, frustració, ira, soledat… Dono tres cops de puny al coixí del sofà, a veure si així aconsegueixo exterioritzar els sentiments, que broti alguna cosa. Però no, no n’hi ha manera.

OBSESSIÓ
Les tres de la matinada i encara no ha pogut aclucar ull. Dóna voltes al llit, incòmode, sense trobar la posició. Torna a mirar el rellotge. Les tres i cinc. Tanca els ulls, intenta pensar en qualsevol cosa, però una i altra vegada, li torna a la ment el mateix pensament. La bomba no funciona, no sap com sortir-se’n i tots el peixos moriran. O el que es pitjor la bomba tindrà una fuita i dos-cents litres d’aigua s’escamparan en plena nit pel menjador, fent malbé els mobles. Vàries vegades s’ha mogut inquiet perquè l’ha semblat sentir soroll d’aigua que cau. No sembla que no, falsa alarma, es diu. Dos quarts de quatre i aconsegueix mig adormir-se, però de sobte, un neguit li fa fer un bot. La bomba, els peixos, l’aigua que cau. Intenta explicar-se a si mateix que no és possible que l’angoixi una tonteria com aquella, que què passarà el dia que li vingui alguna de grossa… Intenta meditar per relaxar la ment. Les quatre, els peixos, els peixos…

CONTROL
Com pots ser tan “gilipolles” de preocupar-te tant per una tonteria. Dues nits sense dormir per una cosa que has aconseguit solucionar en mitja hora. Però ara és molt fàcil de dir. Ara em sento més segur. No només perquè tot rutlla sinó també perquè ja saps que has de fer quan torni a passar. Tot controlat. De nou en la zona de comfort. Sí. Ara ja puc somriure. Et prometo que demà em posaré a treballar en això. Faré teràpia, ioga, meditació o el que calgui. Perquè no pot ser que cada vegada que trontolla la mínima cosa, que cada cop que alguna cosa no surt com tu vols, cada cop que hi ha un imprevist, s’enfonsi tot el teu món i entris en estat d’angoixa màxima. Demà, demà començo a fer alguna cosa per tenir-lo tot controlat.

Anuncios