Desitjaria ser un mussol per veure-hi clar quan és fosc, perquè després del seu terratrèmol personal ha après que és en la foscor i en la incertesa quan es gesta la rellevància dels fets i la contundència dels sentiments. Perquè és en la foscor que la dona a qui més estima forja la seva essència opaca mentre ell dorm, o fa que dorm. Desitjaria ser un mussol per tenir els ulls grans i veure totes les possibilitats d’aliment, d’aixopluc, d’escalfor, de certeses i de perills. Uns ulls grans per captar detalls i majestuosistats alhora i integrar-les en una unitat per fer-ne una realitat menys segmentada, amb més matisos i més holística. Uns ulls grans, que malgrat la seva voluntat, li permetessin veure la veritat, amb el risc d’encegar-lo. Desitjaria ser un mussol per tenir l’iris dels ulls de color groc pàl·lid i poder veure així, puresa i innocència quan mira cap endins i també cap a fora i per poder veure que és entre el blanc de les línies, entre el blanc que separen les paraules, és a dir, en el silenci impolut i persistent que la seva companya sempre ha manifestat la seva autenticitat i la seva misèria. Desitjaria ser un mussol per tenir un coll que li permetés fer una volta gairebé sencera, de tal manera que podria veure i viure el moment, les coordenades que l’han precedit i les conseqüències que demà podran existir. I així preveure, manipular, sortir del mig i, en definitiva, guanyar totes les partides. Desitjaria ser un mussol per ser petit, rabassut i passar desapercebut adonant-se que és en les petites coses que un es pot fer gegant i que resignar-se a la senzillesa ens pot fer singulars. Per tenir unes ales petites i haver de posar molta consciència i esforç per a qualsevol moviment. Desitjaria ser un mussol per fer d’allò que els humans en fugim (insectes, rosegadors, cucs, o també, veritat, ) el seu aliment i la seva font d’energia. Desitjaria ser un mussol per tenir un oïda extremadament agut i poder captar tots els sons externs, sobretot, els que tant sovint, per pànic al dolor i l’abandonament no ha volgut, o no ha sabut, o no ha pogut escoltar, també per poder destriar el que és un soroll d’una melodia, el que és una amenaça d’una invitació i poder categoritzar en funció de cercar la felicitat quin és el missatge que cal escoltar primer, de quin lloc vénen els sons que li faciliten l’existència. Desitjaria ser un mussol per tenir la volta de les ales en forma de pinta i així poder gratar l’aire sense fer soroll i sense necessitar de la violència per poder destriar l’exactitud de la veritat. Desitjaria ser un mussol per poder emetre sorolls clars quan el vespre treu el nas. Poder explicitar desitjos sense témer represàlies, poder cridar molt quan sigui calgui i callar quan les necessitats estiguin satisfetes. Desitjaria ser un mussol perquè hi ha coses, que només la nit les permet. Desitjaria ser un mussol per trobar una mussol famella i estimar-la només perquè no té por de volar.

Anuncios