En les solituds d’un món hostil i depredador es troben. Caminen sense rumb. Els ideals estoics poc sentit conserven. Les revolucions violentes són imprevisibles. Generacions dormides que mai han lluitat per res, és poc probable que ho facin ara. La comunicació és espectacle pornogràfic. La intimitat no existeix. Qui la intenta conservar com quelcom preciós i valuós genera desconfiança…

No te televisió. Tan sols llibres, una feina precària, una companya, la mare del seu fill estimat pel que ho donaria tot, que l’estima i li exigeix reciprocitat.

Camina cada matí, cinc dies la setmana fa el mateix recorregut. El temps no li pertany, l’entrega a l’empresa. Supliquen que somrigui, el més important és el pacient i cada dia resulta més difícil.

Necessita estímuls, abandonar la negror dels seus pensaments. Sempre ha arrossegat un substrat depressiu. La paternitat és la felicitat més pura. Acte irreversible i transcendent. Ara comença a ser responsable.

Cerca llum i conversa.

Hermann Hesse dibuixà un autoretrat preciós en el seu llop estepari. Lectura adolescent que fou mirall, ara el consola. Vol trobar el lloc secret, que tan sols ell i els seus coneguin.

Mai ha pogut llegir dues vegades el mateix llibre. La memòria quan palpa l’objecte-llibre diu on, quan i com es trobava quan llegia certes coses.

Ha estat valent. Té por de mostrar-se. És un home i no en renegue sempre. No creu en la vulnerabilitat de despullar sentiments i emocions. Sent pànic quan algú plora davant seu. Recorda la darrera vegada que va vessar alguna llàgrima?No existeix acte més humà que aquest.

Necessita oxigen. Open your mind.

Es qüestiona a si mateix, vol posar-se en joc. Sap que només per ser home, per aquesta construcció cultural, posseeix privilegis, que la decadent cultura humana li serveix. Separa-te’n. Crea noves sensibilitats. Cuida’t cuidant-nos.

Utilitza la fragilitat intemporal de la lletra escrita per perviure. Escolta, deixa’t seduir.

Seguiràs fermament certs preceptes d’un escriptor francès que et captivà. Parlava d’ell i parlava d’altres: defuig el realisme, aquest gènere ja ha estat extingit. No malbaratis paraules descrivint el que mou el món: el sexe i els diners. Aquests elements ja no han d’existir per a tu.

Crea nous espais, noves dimensions. Constata amb cada paraula escrita que el món és un espai hostil i inhòspit. Traça camins amb la fermesa d’una veritat.

Avui tot és violència.

Encara no saps perquè et trobes aquí?

 

Anuncios