Font, principi, impressió, model: patró exemplar del qual altres objectes, idees o conceptes es deriven. Tot arquetip és sempre una abstracció.

              Nous conflictes velles estratègies: La no violència sembla capaç de tractar amb el patriarcat. Al            cap i al fi l’abolició del patriarcat requereix formes de resistència que emfatitzin la curació i la reconciliació. La concepció occidental de la justícia, basada en la llei i el càstig, és totalment patriarcal. Ja els primers codis legals definien les dones com a propietats, i les lleis foren escrites per homes que ostentaven bens, que al seu temps foren socialitzats per no tractar amb emocions; els “delictes” eren corregits a través del càstig més que mitjançant la reconciliació.

Totes les històries, manaments, paraules i lleis contingudes en l’Antic Testament, un dels textos més lúcids per definir com conservar i posar en pràctica el patriarcat, aconsellen a les dones patir pacientment la injustícia i resar per que la divina autoritat intervingui. (Peter Allan Gelderloos).

 L’asceta, el cínic, el pallasso

 El camí encetat el traces amb les dificultats pròpies de la incertesa. Et veus i simbolitzes trepant per un camí pedregós de roca volcànica. De diversos tamanys et curteixen els peus nus. Fereixen però no fan mal.

Amb determinació inicies l’ascens. Primer lleuger, perceps el desnivell però el gaudeixes davant l’expectació. Saps que serà penós, feixuc i que et trobaràs a cada instant amb quelcom nou que no coneixies de tu. És fosc, saps que ho has de fer i la determinació de la decisió et guia. Les dones que has conegut al llarg de la teva vida t’han ensenyat moltes coses. T’han estimulat intel.lectualment, tan obert nous paradigmes, tan senyalat i mostrat violentament les misèries quotidianes de la masculinitat. Reconeixes en tu i en els altres homes el privilegi. El repudies, però et fa por sentir-te jutjat pels teus iguals. El diferent, el que no objectualitza, el que no les veu com un tros de carn per a satisfer els seus desitjos carnívors i lascius! Qui ets? On vas? No ho saps. Saps que no et trobes sol. Reconeixes que sempre t’ha costat relacionar-te. Sobretot amb elles. Misteri, anàlisis, comunicació impenitent, autodefensa, definicions de l’enemic-mascle, intel.ligència relacional. Se t’acaben les paraules per explicar el seu univers conceptual. Les admires i les tems. Sempre juguen amb avantatge.

L’esperit asceta implica renuncia i valentia. Recerca de protecció,de crear una cova a la teva mida. Records, vivències, persones amb les que ja no parles. El gregarisme sempre t’ha semblat perjudicial. La moral del ramat, l’obediència al grup, la temença a la diferència. Prefereixes passar per un misantrop solitari i lacònic.

Nietzche feu miques aquest ideal, ho explicà amb certeres paraules “tossudesa contra un mateix”. En cada moral ascètica l’home adora una part de si mateix, però per poder-ho fer, li cal diabolitzar la resta, essent de fet, una forma suprema de vanitat. La mortificació i l’ascesi van en sens contrari als valors de la vida.

Cercant definicions arquetípiques et cridà l’atenció la relació amb un concepte tan actual com cibernètic, que t’aboca sols del pronunciar-lo la fredor cosmopolita d’un locutori concorregut. Principis administratius necessaris per que un sistema funcioni eficientment, en relació amb les estructures genèriques de pensament de les persones. Una possible definició.

Si a una obra literària t’evoca el concepte arquetip en relació amb la masculinitat, aquest és el llibre de Chinen Mas allá del héroe. Los relatos de hombre reflejan la imagen original de virilidad.

Cerques creant-lo un relat d’home.

El cínic no té por de la veritat. La utilitza antipàticament per mostrar-nos com un mirall trencat allò que no volem veure de nosaltres mateixos. Obscenitat descarada. Políticament incorrecte. No et compadeixis dels desvalguts. Ja no representes a ningú, tan sols a tu mateix. Si ho penses bé, les dones no et necessiten per a res. Tu no ets ningú per catalogar-les, jutjar-les, protegir-les i sobretot no ets ningú per objectualitzar-les. Recorda-ho: no són un tros de carn a la teva disposició. Admires profundament la teva companya per això. Mai li podràs retreu-re que no t’ha dit amb franquesa quantes vegades els homes no som necessaris per parlar i opinar sobre l’univers relacional femení.

El Pallasso és sincer, tant que pot crear alegria però també en el seu patetisme, una profunda tristesa. Les dues cares de l’ànima. Amb la cara pintada pel pudor. Es maquilla amb cura. No té sentit del ridícul. L’explosió de colors del seu rostre et violenta, però no pots deixar de mirar-lo. Essent infant et feien pànic: les seves veus agudes i estridents, els seus jocs de mans estrambòtics, els seus rostres i cabells amb coloraines. El pallasso però albira la tristesa en el seu sí. Un conegut acudit definí l’essència de l’ofici. Preocupat un pacient acudeix a veure el doctor de les dolències  de cap i ànima dient-li:

Darrerament hem sento trist des de que m’alço del llit, fins que me’n torno a estirar quan la lluna ja és al cel. Ja no tinc esperança ni il.lusió per viure!

No serà per tant. Respon el doctor. Tinc la solució als seus problemes. Aquesta mateixa nit ve a la ciutat el gran pallasso Stromboli reconegut mundialment per alegrar-nos a petits i grans. Crec que és la millor solució per oblidar els seus maldecaps existencials.

Però doctor…vostè no ho entén,  jo sóc el pallasso Stromboli.

Arquetips varis per a definir màscares i personalitats. Les convencions socials imposades per a no ser un estranys als ulls de l’altre. Cerquem doncs nous paradigmes i relacions. Sentim-nos orgullosos de ser uns nous homes.

 

Anuncios