Un dia de sant Jordi qualsevol i apareix el drac que ens separa de la donzella. Pretesament o no, els homes del petit mig món col·lectiu que és el nostre, convergeixen en aquest arquetip tan instal·lat en els nostres inconscients. Aquest és el valor de l’home en el nostre país? El cavaller armat de les seves vestidures escomet les malifetes del monstre per accedir al regne del paradís que ens és promès a través de la donzella. Aquest és l’imaginari. Aquest és el concret dels possibles herois que podem ser, i/o d’allò que s’espera de l’home, mentre no es canvïin els paràmetres dels arquetips cíclicament constituïts. Arquetips en els quals ens compet anar reflexionant abans que ens arrabassin alguna de les opcions que ens pertoquen per un futur millor. Els rols estan instaurats per una funció cultural que no ens cal aquí recordar, però sí que podem visualitzar els que ens és més d’amagat que en d’altres.

L’heroi: figura mitològica que ens condueix a l’aventis o a l’èpica dels clàssics: les epopeies. Però en el (de vegades) ingrat  paper de l’home que es vol transformar en la societat actual, potser ens cal re-col·locar el nostre rol o re-inventar algunes de les nostres pròpies entrades en el món de la vida, en la que els papers requereixen de noves gestions o noves formes d’actuar. Com podem observar en el sí de la família i les darreres configuracions que s’hi donen. Per això de vegades volem i dolem. D’aquí les nostres dificultats en re-fer dinàmiques. Venim de temps llargs sense l’aprenentatge en la forma que es requereixen en els nous temps, i ara en broten de nous pels quals ens hem de preparar. Un heroi és el que el Víctor Manuel ens resseguia l’altre dia entre el malestar que ens provoquen les opcions sexistes que ens retrotreuen a èpoques pretèrites, que s’estanquen en alguns sectors lluny de voler-se quedar, però que encara es mostren inextingibles. Potser l’heroi serà en les èpoques actuals aquell que al mostrar-se inassequible a totes aquestes munions d’actituds que es resisteixen a deixar-nos, ens marcaran les tendències a seguir, i potser en el fet de motivar-nos cap a una transformació que clarifiqui millor les nostres opcions. D’això en podem parlar i retocar algunes d’aquestes opcions.

Com a proposta, escrivim-nos doncs des de l’autocrítica, també sobre aquests herois del nostre present i futur i que ens poden sobreviure a nosaltres. Comencem a convergir entre tots. Estem en un món vibrant i replet de canvis que encara estar per escriure, ni en les formes, ni en les paraules, estan repensats. Els sentiments estan ja instaurats (això sí; ja està clar, i cada vegada en més ànimes), només cal practicar-los i expressar-los. Aquesta pràctica de l’heroi que formula una nova visió a través de les paraules ens converteix en herois de l’expressió que aviat ens farà veure la llum a les noves condicions d’homes que ens faran reconvertir un món més preparat per l’amor i, per tant, per la vida. Ens hi apuntem?? Doncs comencem a escriure!!

cara

Anuncios